Si
pensàvem que l’etapa d’ahir, que tenia el nom d’etapa reina, l’etapa de
muntanya amb 107 km i 2200m de desnivell acumulat seria la més dura, anàvem ben equivocats....
L’etapa
d’avui de 116km ha estat duríssima pel fort vent que ha bufat en contra durant
pràcticament tot el recorregut. Llargues
esplanades amb cap lloc per amagar-se. A més a més no sabem cap de
nosaltres d’on han sortit tantes i
tantes pedres que hem hagut de sortejar i la quantitat de bancs de sorra que
feien gairebé impossible la ciclabilitat. Avui era del tot imprescindible
formar grups de ciclistes per anar avançant i superant els obstacles amb la
solidaritat de tots
El
desert ens ha buidat completament les cames i la ment, d’altra banda però, ens
ha omplert d’energia per anar superant qualsevol obstacle que ens vagi sortint
a la vida.
El
cansament està a flor de pell en tots nosaltres, i el cos ja no té raconets per
buscar forces de reserva per a la recuperació, però aquest intentarà demà
superar els 102 últims kilòmetres de la Titan Desert.
Avui
ha estat l’etapa amb més abandonaments, el sol que feia ha castigat a tots els
participants. I a aquells grups que han arriscat intentat escurçar l’etapa en 12km, tot sabent
que es saltarien un avituallament, d’altra banda avui completament
indispensable. El resultat ha estat per alguns demolidor, amb grups de
participants que arribaven a l’últim avituallament sense gens d’aigua des de
molts kms enllà, amb principis d’insolació i deshidratació, que amb una estona
a l’ombra han permès a la gent continuar. Nosaltres no hem retallat i hem fet
tota l’etapa sencera, tal com marcava l’organització. Dir que els
avituallaments no són llocs de pas obligatori però si que ho son els Controls
de pas, i que el fet de saltar-se’n un suposa una penalització de 5h.
Ara
ja al descansant al campament de Mcissi es respira ambient de festa. I
intentarem avançar els darrers km com sigui, i el dissabte tornada a casa!!!
Fins
aviat!
Divina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada