FEM Xtrem LLEIDA

El passat cap de setmana i gràcies al premi que em va tocar a la Xallenge David Duaigües, vaig poder disfrutar dels fantàstics paratges pirinencs del nostre País, recorrent-los amb Btt fent la PEDALS DE FOC NON STOP en la categoria de plata (en 2 etapes).

Va ser un cap de setmana per gaudir intensament de l’esport però també de moments de patiment per les adverses condicions meteorològiques del diumenge. També hi ha hagut temps pels retrobaments, amb la RUTH que ens va fer de guia de la ruta CAVALLS DE FERRO a Menorca, tota una campiona de la btt, i que tot i no estar massa activa al món de la competició, i que va guanyar la prova en la categoria de Plata. I també un cap de setmana de RÈCORD, perquè la gran MERCÈ PETIT que ha fet una extraordinarial pedals de foc ha guanyadora en la categoria OR, 220 km amb + de 6000m de desnivell i amb un temps de 13hi39m... ADMIRABLE!!!. Jo amb aquest temps encara em faltava mitja hora per arribar a Espot. És un honor tenir a les nostres terres una Esportista amb aquest gran nivell! FELICITATS a totes dues!!

Ara us explicaré una mica les meves vivències aquest cap de setmana...

Dissabte. 1ª etapa Viella-Espot.

La primera etapa Viella-Espot de 150 km amb el repte de realitzar els colls més durs de tota la ruta en una mateixa etapa: Peranera, Serreres, COLL DE L’OLI I TRIADOR, i no oblidar la Portella Blanca. Aquests es van fer més passadors amb la companyia del Kim, el Sergi, el Manel, la Marta, el Bernat, el Jordi i altres aventurers de la btt gaudint de la Nostra terra. El temps va acompanyar, amb nomès un punt de calor excessiva pujant el Coll del triador, més de 12,5km de pujades d'entre el 9 i el 10%, però que valien totalment la pena fer-les quan a l’arribar a dalt et trobaves amb els lloms verds de les muntanyes que t’omplien la vista i les emocions. Sabeu el que renova respirar aquell aire un cop has arribat a dalt? Segur que si!

I a l’arribada a Espot un bon banyet al riu, amb l’aigua freda corrent per les cames, sens dubte, el millor recuperador per les pobretes després de 150km i per preparar-les per afrontar els 70km de l'etapa de l'endemà.

Diumenge. 2ª etapa Espot-Viella.

A les 5h del matí ens despertaven els trons i el fort aiguat que estava caient. La jornada es presentava totalment diferent a la del dia anterior.

A les 7h matí, hora de la sortida; l’aigua va donar una treva però aquesta va durar ben poc. Tot just 10 minuts després d’haver sortit va començar a ploure amb intensitat novament. A l’arribada a Son ja estàvem tots ben xops i morts de fred. Eren, les pitjors condicions per enfilar “el camí del calvari”, ja que el fred era inaguantable, i el vent ens glaçava! Per un moment vaig pensar fins i tot en la retirada però potser era pitjor esperar a que ens vingués a buscar algú que intentar continuar. Els companys amb qui feia aquest tram del recorregut em van dir: “Per aquí, per aquí, no parem...”, segur que veien als meus ulls i ens tremolins de tot el cos, el que la meva ment m’estava demanant, un lloc a cobert i roba seca!. Els vaig seguir amb la ment en blanc, com un autòmata.
El camí del calvari, un recorregut fantàstic que voreja la muntanya i que acaba a un corriol, ara tot enfangat i amb l’aigua baixant per tot arreu, es convertia en una pista de gel, poc transitable i perillosa, i que en aquest cas si va ser realment un calvari. El fred es va convertir amb insuportable, els manguitos xops em baixaven avall amb el pes de l’aigua, em tremolava tot el cos sense parar ni un segon i per rematar-ho el camí acabava a la carretera on el vent bufava fort i et glaçava encara més, i començava a caure calamarsa. Uns guants de llana que em van deixar uns acompanyants em van retornar per una estona fins que vam entrar al Parc de l’Alt Pirineu on l’aigua va tornar a caure de valent. Com vam poder vam anar fent una pedalada darrera l’altra fins arribar al refugi de Montgarri. Allí els VOLUNTARIS es van portar fantàsticament per intentar recuperar-nos del fred que portàvem, a mi em devien veure ben apurada, perquè em van tapar amb mantes, em van posar te calent en un bidó, em van tallar cartrons per posar-me al cos per tapar-me del vent, i un company de Granada – Javi- alias Palito - que es va retirar en l’etapa anterior em va deixar la seva samarreta de màniga llarga, uns manguitos i un impermeable per arribar fins al pla de beret.

A l’arribar al Pla de Beret, bandera groga, l’etapa i la cursa es donava per finalitzada, ja que es temia per la seguretat de les persones. Els últims 23 km es recorrerien amb taxi, ja que la guanyadora en plata, la Ruth a l’arribada l’ha van haver d’ingressar a l’hospital amb HIPOTÈRMIA i per això es va decidir donar per acabada la prova i retirar la resta de participants des del Pla de Beret i així evitar mals majors. Bona decisió per part de l’Organització per garantir la seguretat dels participants! Organització que mereix una Felicitació per la resta de la prova: avituallaments al punt just i amb menjar sòlid i beguda isotònica abundant i finalment vull tornar a donar les gràcies als voluntaris, unes grans persones que s’han posat en tot moment a la pell dels ciclistes. Des del Pla de Beret jo encara vaig realitzar 9 km més perquè tenia tant fred que no em volia esperar a que vingués un altre taxi, però vaig acabar baixant amb cotxe em va recollir primer l'Oscar de Pedales del Mundo, i després amb la Mercè Petit i el Quim. Gràcies a tots!!

Recomano a tothom a qui agradi la btt i la muntanya que busqui 3 o 4 dies per anar-la a fer gaudint de tot el seu recorregut!!! I si voleu qualsevol informació us la dono i potser m’apunto a repetir i tot!

Per acabar, Fem Xtrem Lleida vol tenir un sentit record per al TONI NADAL, meteoròleg lleidatà, amant de la muntanya i de la natura, i que malauradament va morir el dissabte passat disfrutant de la muntanya al coll del contraig.

Seguiment de les FEM Xtrem LLEIDA:

27 de desembre del 2012

BONES FESTES!!!

19 de novembre del 2012

VÍDEO PDF 2012 (2a etapa)

5 de juliol del 2012

CRÒNICA DE LA PEDALS DE FOC NON STOP

30 de juny del 2012

14 de juny del 2012